Estimats alumnes del CRA,
no podeu imaginar com de
contenta estic,
quan el meu amic Rodolfo,
em va contar,
com de bé a l'estada
s'ho vareu passar.
Bé, abans de res, qué us
ha semblat Anacleta la bibliobicicleta?
- Està
xula,eh?
Doncs,
si us ha agradat, tranquils que aquest curs la veureu més vegades.
Com
tots ja sabeu no vaig poder anar a veure-vos a la granja-escola
d'Agres perquè estava una mica malalta, però no us penseu que no
vaig pensar en vosaltres. Sabia ben bé, que m'ajudaríeu a trobar
els llibres que havia perdut. A més, estava molt asustada perquè
aquests llibres eren per vosaltres! I em feia molta il·lusió
portar-vos-els. Per sort, tinc un amic molt important que és
Rodolfo. Que com a bon amic que és sempre m'ajuda quan el necessite.
Ell,
com sabia que em feia molta il·lusió veure-vos, va anar fent fotos
a tot el que vosaltres vareu fer allí, I així després me les ha
anat ensenyant i m'ha anat contant tot el que va passar.
Vaig
a mostrar-vos tot el que ell m'ha contat.
Me
va dir que el dimarts pel matí, vareu quedar tots i totes a
l'estació d'Agres per portar les motxilles a la granja-escola.
I que allí us
va arribar una caixa
Amb unes cartes que us donaven unes indicacions per poder trobar els
llibres que jo havia perdut. És així?.
Una
vegada vareu llegir les indicacions, es vareu dividir en tres grups i
es posareu a ciclar buscant els llibres,
Però el que Rodolfo m'ha
contat és que no trobareu cap llibre, sinó què vareu trobar
diferents peces d'un trencaclosques. Em pense que algú us volia fer
pensar!!!
El
que també m'ha contat Rodolfo és que després de trobar les
peces,vareu dinar a la granja i que en acabar de menjar es reunireu
per parlar entre els tres grups que és el que havíeu trobat. I que
en eixe moment....TARATAXAAAAN!!!! Un bonic gat va aparèixer!!!! I
que a més va aparèixer amb una bici un tant diferent. 
Sabeu qui era eixe gat, no?. Un gat molt golfo!!.
Bé,
us seguisc contant el que ell m'ha dit. Rodolfo, em digué que quan
ell va arribar a la granja després de passar pels tres pobles, us va
veure a tots vosaltres asseguts mirant amb cara de sorpresos cap a
terra, i que el que estàveu mirant era un trencaclosques, que
formava la foto de Anacleta.
Anacleta és un altra gran amiga meva que m'ajuda a repartir contes i
moltes més sorpreses per tot arreu. Rodolfo m'ha contat que ell es
va encarregar de presentar-vos-la. I de dir-vos perquè li he posat
un motor.
I
qué? Digueu-me, us va agradar el que portava la bibliobicicleta per
a vosaltres? Ja veureu aquest curs quantes sorpreses us porta la
bibliobicleta! Això sí, teniu que seguir com fins ara, fent molt de
cas a tot el que jo vaig dient-vos i així podrem anar fent molts més
descobriments i vivint moltes més aventures.
Sé
que quan Rodolfo us va acabar de contar un bonic conte, els i les
alumnes d'infantil se'n varen anar cap a casa a descansar, perquè
havia estat un dia molt emocionant i esgotador. Ei! però també m'ha
dit que encara que sou els més menuts i menudes, no per això sou
menys valents i valentes, perquè ell m'ha dit que vareu anar molt de
temps amb les vostres bicis i motos i que tots vareu arribar com a
campions i campiones fins a la granja-escola.
Molt bé!! Seguiu així
fent tant d'esport i sereu uns xiquets i xiquetes sans i forts quan
es feu majors.
Per
la vesprada, el meu amic felí m'ha contat que vareu estar jugant i
divertint-se molt. I que quan els mestres us varen avisar vareu anar
dutxant-se i organitzant-se els llits amb molt d'ordre i portant-se
molt bé.
Per
la nit, es juntareu tots a sopar.
I el que
també m'ha contat és que tots es menjareu un bon plat de fideus i
algú més d'un, i trossos de pizza ben bona, que Rodolfo esperava a
la porta de la granja-escola, per si algú li tirava algun trosset,
però que res de res, que tot ho vareu compartir menys el sopar que
poc va sobrar.
Després
de fer un joc, on havíeu de representar diferents contes, que també
he de dir-vos que ell m'ha contat que ho fereu super bé, va ser
l'hora de dormir. Sabeu qué? Rodolfo m'ha dit que es reia molt de
veure les cares dels i les mestres quan va arribar aquest moment. El
gat em va dir que feien caretes de por de pensar la nit que els
esperava, però també m'ha dit que no sap ben bé per què, ja que,
el que ell va veure és que tots (o quasi tots) es vareu dormir molt
prompte i sense donar gens de feina. Moltes felicitats per açò, com
es nota que sou uns alumnes molt bons.
A
l'endemà de matí Rodolfo us vigilava des de la finestra, i va veure
com tots s'acabàveu de preparar les motxilles, i baixàveu a
desdejunar. Que bó! Quanta força vareu agarrar, per a començar a
pujar caminant fins a la Foieta dels carros. Quina eixida més bonica
aquesta, i quines vistes teníeu des d'allí!
Quan
es va fer hora de tornar cap a la granja, després que els grangers
ens pujaren l'esmorzar, i tornarem a recuperar forces per baixar,
tots es posareu les motxilles i varem començar la baixada amb una
mica de gana d'arribar, però amb poques ganes de que acabara la
estada.
Quan
Rodolfo em va contar tot açò i em va ensenyar les fotos, us he de
confessar que vaig tenir una mica d'enveja. Moltes ganes d'haver
estat allí amb vosaltres, i moltes ganes de formar part d'un grup
d'amics tant gran i especial com sou tots els alumnes del CRA.
Així
que, com que a la estada no vaig poder anar, aniré pensant un altra
activitat, per poder estar tant a prop de vosaltres com puga
